Altre cop parlaré d'algo que no és informàtic. Ja he parlat del passat anteriorment, avui toca parlar del futur, en concret parlaré de si podem considerar que està o no està escrit el futur.
La humanitat fa temps que és dedica a discutir si el futur o, més ben dit, les nostres vides estan escrites o no. Diguem, que jo fa temps que tinc una opinió, i jo avui la vull compartir amb tots vosaltres.
La opinió és la següent:
Tenim unes lleis de la fisica, que ens diuen unes conseqüencies quant fas segons que amb un objecte, i si en realitat tot tingues unes lleis? quant dic tot, em refereixo a tot, o sigui que lo que nosaltres considerem com aleatori, deixi de ser aleatori. De fet, a classe de disseny d'interficies gràfiques, va sortir el tema sobre si els daus, i ens va comentar el profe, que el dau és aleatori, però a partir del moment que el llencem en el que ja s'han establert les precondicions, el resultat deix de ser aleatori, i resulta que les precondicions l'es ha imposat una persona, per tant l'aleatorietat del dau, deix de ser aleatoria; No necessitavem tirar el dau per saver el resultat.
Tornem al tema que ens interessa, el futur, si eliminem l'aleatorietat de les noestres vides ens adonarem, que tothom que hagues sapigut la nostra situacio exacte avans de prendre una decisio, sabria que nosaltres prendriem aquesta decisió. Per tant el futur és estàtic. O algú em pot afirmar que en una situacio concreta va ser éll qui va triar el seu futur, i no va ser el present qui va triar per éll el futur. És més, si ens imaginem el cas d'algú que veigues el seu futur, o pogues veure a vegades el futur, que creieu que passaria? La veritat, jo crec que simplement les decisions de la persona, es veurien tractades i modificades per el futur alternatiu que ha vist, però aquell no seria el seu futur; en tal cas, qui ha burlat a qui? El destí a la persona o la persona al destí?
Crec que la reflexiò no és dificil d'entendre, malgrat que requereix el seu raonament.
Com deia un dels personatges de dinamita (un programa que feien fa temps per TV3), i dels quals en vaig extreure la llavor de la meva reflexió d'avui:
Reflexioneu-hi, si us plau, Reflexioneu-hi.
Salut a tothom! (als amics que em llegiu, i a la gent que creieu que les coses sense importancia son les més importants)
Dracks.
Tornem al tema que ens interessa, el futur, si eliminem l'aleatorietat de les noestres vides ens adonarem, que tothom que hagues sapigut la nostra situacio exacte avans de prendre una decisio, sabria que nosaltres prendriem aquesta decisió. Per tant el futur és estàtic. O algú em pot afirmar que en una situacio concreta va ser éll qui va triar el seu futur, i no va ser el present qui va triar per éll el futur. És més, si ens imaginem el cas d'algú que veigues el seu futur, o pogues veure a vegades el futur, que creieu que passaria? La veritat, jo crec que simplement les decisions de la persona, es veurien tractades i modificades per el futur alternatiu que ha vist, però aquell no seria el seu futur; en tal cas, qui ha burlat a qui? El destí a la persona o la persona al destí?
Crec que la reflexiò no és dificil d'entendre, malgrat que requereix el seu raonament.
Com deia un dels personatges de dinamita (un programa que feien fa temps per TV3), i dels quals en vaig extreure la llavor de la meva reflexió d'avui:
Reflexioneu-hi, si us plau, Reflexioneu-hi.
Salut a tothom! (als amics que em llegiu, i a la gent que creieu que les coses sense importancia son les més importants)
Dracks.
2 comentaris:
Comento per primer cop, perqué m'ha semblat interessant el tema.
I comento per a dir que no puc estar completament d'acord amb el que dius, ja que implica que no som lliures. Es evident que hi ha un cert determinisme donat per l'entorn i altres condicions, és clar, pero d'això a tenir un punt de vista tan radical que nega totalment la llibertat...
Pensa-hi: si tot está escrit, llavors no som res més que autómates, máquines totalment deterministes, sense res que ens diferencii de la calculadora que guardes al calaix, o del teu ordinador. A mi s'em faria difícil viure pensant que no tinc cap poder de decisió sobre res. Molt difícil.
De fet, i respecte al exemple que poses, jo afirmo que encara que algú sabés la meva situació exacta abans de prendre una decisió, això no sempre implica que encertés a dir la decisió que jo prendria. Més d'un cop he sorprés amb les meves accions a gent que em coneix tan bé com em conec jo a mi mateix.
Tret, es clar, que per "situació exacta" et refereixis a conéixer fins i tot els meus pensaments en el moment de prendre la decisió, cas en el que evidentment encertaria sempre si es capaç de enunciar els meus pensaments (inclosa la presa final de la decisió) abans que jo.
Patapam, ves quin "tocho" acabo d'escriure, i no el llegirá sencer gairebé ningú... XD
Je Je Je,
Per això hi ha la llibertat d'expresió :-P
Doncs... jo quant em refereixo a tot, em refereixo a absolutament tot, passat, records, etc...
De fet, nosaltres no som més que un conjunt de reaccions quimiques i\o electriques. El que passa és que la complexitat de les nostres ments\cossos, és excessivament gran com perquè un computador pugui simular o assimilar tota la informació que tenen a veure en els nostres pensaments.
Diguem, que dir el que vaig penjar aquí, vindria a ser com aquella llei que diu que una ristra de numeros aleatoris, de X xifres es pot trovar en alguna part dels decimals del numero pi, ja que se suposa que té infinits decimals.
Però m'ha agradat molt que responguis, espero que t'agradi el meu blog.
felicitat, salud i sort!
Publica un comentari a l'entrada